les petites coses: Concurs

Compartint secció al RAC 1, 
al "Tot és possible" d'Elisenda Camps

les petites coses: el proper dimarts 28 de desembre presentarem la nova temàtica de la secció: "Petites coses" parlant de "com s'escriu un minut de vida".
Si ets partidari de viure fins al minut 61 del vuitè dia de la setmana, aquest és el teu espai. T'esperem a "La cuina de l'escriptura" de Rac 1 compartint les coses més senzilles amb nosaltres. T'animes a explicar-nos quines són les "petites coses" que animen la teva vida?

Pols amistós a la Galeria el Claustre de Girona. Presentant l'Arqueòleg de Martí Gironell

article publicat al Punt diari 8 desembre

Les notícies
L’originalitat de les entrevistes informals passa actualment per ser seriós. Ho deia fa dies Quim Monzó, al programa radiofònic Versió Rac1. L’escriptor va posar el dit a la llaga perquè, ara mateix, la “moda” histriònica i freak s’ha estès de bona manera als mitjans de comunicació. El discurs seriós, per tant, podria ser sinònim d’originalitat i, encara que aquesta afirmació, venint de qui ve, pugui respondre a un pur exercici de provocació, em va bé per entrar en matèria. Sovint les entrevistes són un compendi de frases que volen ser un enfilall d’ocurrències i cada notícia, reportatge o article d’opinió s’esforça a tenir un component polèmic o fatídic, perquè si no es relaten els fets en to desastrós, sardònic o provocatiu sembla que ja no interessin. Així anem construint un món d’informació en què, al final, allò que es considera “notícia” és patètic i atabala. Tens opció d’escoltar-ho i deprimir-te o bé desconnectar i acabar passant de tot. El tema és si els mitjans de comunicació se n’adonen i si pensen buscar una alternativa. He trucat un amic periodista que treballa com a corresponsal de comarques per a una emissora de ràdio d’àmbit nacional. L’he trobat nerviós perquè no tenia cap notícia interessant per “omplir” la connexió de les set del vespre i l’havia de treure d’on fos. Com t’ho faràs? Li he preguntat.

les petites coses: Concurs

Petites coses: el gebre del matí


Hi algun element que anuncïi millor la entrada a l’hivern? Gebre, no gel ni neu. El gebre és només un simulacre de gel a pocs metres del nivell del mar, una escarxa blanca que cobreix l’herba dels parcs, els vidres entel.lats de les finestres trencant la monotonia de la tardor temperada. Els metereoròlegs somriuen mentre ens l’anuncien, implícid en noves baixades de temperatures que pronostiquen un menú climàtic contrastat.
Però el gebre és només un tel de glaç que s’esquerda en sortir el sol; no té gaire consistència. La seva pell prima esquitxa els parterres, això sí, crema els pètals de les darreres roses i els crisantems que van florir a principis de novembre.
Em sembla un element fascinant perquè anuncia els dies de rigurós hivern, com una prefiguració de la neu. Tocar-lo produeix una sensació de lliscament agradable; es fon als dits, com un sucre fred. Inevitablement, ens fa pujar un grau la calefacció, recuperar les mitges gruixudes, reforçar els anoracs. El seu alè glaçat ens espera de bon matí, però el respirem tranquils perquè sabem que es dissoldrà a migdia, quan ens faci nosa la roba d’abric i comencem a treure’ns capes.
Els cristalls gebrats que cobreixen la gespa i els marges de carretera són encara un paisatge d’ensomni

una escapada a Grasse, la ciutat dels perfums

article inspirat en les eleccions a l'Empordà

Ball d’urnes a l’Empordà
La diada electoral a l’Empordà es va llevar amb sòl gebrat, mar picada i Canigó enfarinat de fons, mentre alguns matiners –ciutadans elegits per sorteig que composaven les meses, apoderats i interventors dels partits polítics, funcionaris convidats a fer hores extres, policies municipals i mossos d’esquadra- prenien possessió dels col.legis electorals. Fins aquí poca diferència en relació a la resta del país. Tanmateix, l’Empordà electoral és molt variat i ple de matisos que superen significativament els dels barris de ciutats com Girona o Salt. Hi ha poblacions rurals com Ventalló on el nombre de pagesos ha passat de 20 a 4 en els darrers vint anys i on conviuen autòctons amb argentins nouvinguts, senegalesos, gambians, marroquins, estiuejants barcelonins, artistes i escriptors. De bon matí, a Ventalló van desaparèixer les paperetes d’alguns partits com CiU de dins la cabina de votacions; no cal veure-hi cap mà negra, però els votants van haver de recórrer a les paperetes dipositades damunt la taula (ja se sap que als pobles tothom es coneix i hi sol haver reticències a mostrar públicament el vot). A mig matí havia votat més d’un 29,26% del cens, fins i tot un pastor jubilat que encara té ramat d’ovelles, perquè les enyora, i va a pasturar amb moto. Fins a l’agonia de la jornada no vam saber que no hi hauria ni un sol vot per al “Partit Pagesos per la dignitat rural catalana” d’un tal Jack Massachs, nom que recorda el d’un personatge londinenc que inspira poca confiança.